Joan Ribó

Abr 14

“LA CAPITAL DE COMPROMÍS ÉS VALÈNCIA”
Sens dubte hi ha molts elements que defineixen i caracteritzen una formació política: la seua posició en l'espai clàssic esquerra-dreta, la seua sensibilitat per diversos temes com el respecte al medi ambient, la...

LA CAPITAL DE COMPROMÍS ÉS VALÈNCIA

Sens dubte hi ha molts elements que defineixen i caracteritzen una formació política: la seua posició en l'espai clàssic esquerra-dreta, la seua sensibilitat per diversos temes com el respecte al medi ambient, la defensa dels drets humans, la lluita contra discriminacions per raons d'opció sexual, ètnia, cultural o religió. També es pot definir per la seua submissió i dependència respecte als grans poders econòmics i financers. Una altra forma d'analitzar les formacions polítiques és preguntar-se pel lloc on es prenen les seues grans decisions.

Preguntar-se pel centre de decisió d'una formació política és una qüestió molt important. No és el mateix que les grans decisions es prenguen a Madrid que a València. Si es prenen a Madrid, les qüestions valencianes són importants, però representen aproximadament el 10% de les decisions que cal prendre. En bona lògica, de les decisions preses des de Madrid, moltes vegades eixim malparats. Des de la seua òptica, València és una capital de província i “hi ha altres províncies més importants” que nosaltres. Si, a més, els valencians al llarg de la història no hem sabut distingir-nos precisament per ser uns experts negociadors amb la capital de l'estat, el resultat és el que tots tenim en el cap: al final, sempre ens quedem darrere en les grans decisions: per què encara no s'ha fet el corredor mediterrani ferroviari quan és el lloc on hi ha major moviment de persones i mercaderies? Per quins motius els valencians es queden sempre a la cua de finançament autonòmic respecte a la resta de Comunitats Autònomes? Quina és la causa perquè es continue devent més de quatre-cents milions d'euros de l'America’s Cup quan la resta de grans ciutats han vist pagats els seus deutes dels grans esdeveniments com l'Olimpíada de Barcelona, o les Expos de Sevilla i Saragossa? Per quins motius la majoria de grans ciutats espanyoles tenen finalitzat o programat l'entrada en túnel de l'AVE amb càrrec als pressuposotos del ministeri de Foment mentre València continua amb el Parc Central pràcticament sense començar?

Malauradament, els valencians som els parents pobres de l'estat espanyol quant a inversions. I açò ha passat tant amb governs del PP com amb governs del PSOE. I ens temem que passaria el mateix amb qualsevol altre govern amb els partits apareguts recentment, ja que ningun d’ells té el seu centre de decisió al País Valencià. No fa falta ser nacionalista ni independista per a defensar el País Valencià. Només cal estimar el nostre territori i tindre una cosa ben clara: la primera cosa a resoldre són els nostres propis problemes i estos no poden estar supeditats als “interessos d'Estat” que acostumen a ser la forma com s'amaguen molts interessos particulars.

És evident que els problemes de la ciutat de València estan estretament relacionats i interrelacionats amb els problemes de la resta de l'Estat, amb els d'Europa i amb el món sencer. Però en cap lloc està escrit què per a ser internacionalista s'haja de ser-ho des de Madrid i en castellà. Òbviament, també ens podem preocupar pels problemes globals del món des de València i en valencià.

Estic convençut que només així aconseguirem l'imprescindible pes polític que València necessita urgentment per afrontar les nostres relacions amb el govern espanyol; només així, els valencians deixarem de ser, d'una vegada per totes, insignificants en la política espanyola. Ho podríem dir d'una altra forma: l'autoodi que s'ha vingut practicant a València respecte a tot allò què és nostre, es tradueix de forma automàtica a Madrid en insignificància política. Per tots estos motius en Compromís som ferotges defensors de la nostra sobirania política i volem decidir les coses en València. No és una qüestió menor. Ans al contrari, forma part del nostre ADN polític perquè treballem per al nostre País, per als valencians i valencianes. I a partir d'este treball ens fem ciutadans del món. Això sí, en valencià.

Ene 26

Despropòsits urbanístics i alternatives viables

image

Hui he participat en la Comissió d’Urbanisme del consistori i, com a exemple de la manera de governar de l'alcaldessa actualment en el poder (ja per poc de temps), vos explicaré alguns detalls al voltant de 4 aspectes concrets de la ciutat que estos dies s'han debatut, així com les propostes que fem des de Compromís.

La dàrsena: necessitarem 97 anys per pagar-la

Des de Compromís exigim la condonació del deute que manté l’Ajuntament de València amb el ministeri de Foment per les obres a la dàrsena, tal i com el govern central ha fet amb altres ciutats com Barcelona, Saragossa o Sevilla. És sorprenent que el redactor del Pla Especial de la Marina Reial s’atrevisca a parlar de sostenibilitat quan en realitat és un pla totalment insostenible: no contempla els 400 milions d’euros que deu el Consorci València 2007, del qual forma part el consistori, a l’Institut de Crèdit Oficial. És més, es calculen com a entrada de beneficis 4’1 milions d’euros provinents de la recaptació de l’Impost de Béns Immobles i de l’Impost d’Activitats Econòmiques, sense tindre en compte el deute contragut. L’Ajuntament de València necessitaria 97 anys per a amortitzar eixe deute, i això sense comptar el pagament d’interessos.

Els regals de Barberà al Port de València en forma de terrenys públics

Encara pel que fa a la dàrsena, cal destacar el despropòsit que implica cedir a l’Autoritat Portuària una parcel·la de 15.500 metres quadrats situada al carrer Marco Sopeña. El PGOU de 1988 establia esta parcel·la com a GEL-4, destinada a Espai Lliure Esportiu, i ara el barri perd esta infraestructura per a passar a ser sòl d’ús terciari, amb possibilitat d’edificar fins a 7 altures. La successió de canvis administratius és la següent: el PGOU de 1988 establia uns usos esportius per a esta parcel·la, que la revisió actual del PGOU canvia per a combinar els usos esportius amb terciaris; però el Pla Especial debatut hui va encara més lluny i fa que tota la parcel·la siga destinada a usos terciaris. Novament, el barri del Canyamelar perd sòl d’ús veïnal per a fer una aposta per la construcció d’usos terciaris, és a dir, per a especular.

El Cabanyal: l'obsessió de Barberà per destruir

L’actitud de l’alcaldessa de València novament els costa diners als veïns de la ciutat, després que el Tribunal Suprem haja condemnat el consistori al pagament de les costes del recurs que havia interposat contra l’ordre del Ministeri de Cultura que protegia la trama urbana del barri del Cabanyal. La justícia dóna la raó als que volen conservar el barri i, just quan estava a punt de fallar a favor d’ells, l’alcaldessa decideix retirar el recurs interposat. El PP juga amb els òrgans judicials i amb els diners dels valencians de manera partidista i sabent que té totes les de perdre. Per això li demanem a Barberà que estiga a l’altura del càrrec que encara ostenta i no malbarate els recursos humans i materials de l’Ajuntament. Esta no ha de ser la paradeta particular de les seues obsessions, com és la destrucció del Cabanyal.

Des de Compromís ens oposem a l’adaptació del Pla de Reforma Interior (PEPRI) del Cabanyal, que només està pensada per a esquivar la normativa i continuar infringint la Llei de Patrimoni Històric, perquè no respecta la trama urbana del barri, ni l’alineació Nord-Sud, i pretén enderrocar el 90% dels edificis protegits de la zona BIC i el 93% dels edificis amb un alt valor arquitectònic. Tot per dur a terme una prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez tan innecessària com especulativa. Per això, la nostra aposta és el diàleg amb els veïns i, per damunt de tot, la rehabilitació que permeta dignificar el barri i dinamitzar-lo.

El Saler: un respecte al Parc Natural (i als veïns que hi viuen!)

Finalment, com a portaveu de Compromís ja havia proposat reduir la velocitat en el tram de la CV-500 des del final de l’autovia de doble carril fins a la rotonda d’El Saler. Hui, he decidit acceptar la proposta de l’equip de govern municipal per fer un pla de mobilitat especial per al Parc Natural de l’Albufera, però he posat damunt la taula una condició: cal fer constar la urgència en la reducció de velocitat. Els veïns estan d’acord amb la proposta que presentem, fins i tot els alcaldes pedanis de la zona, incloent a l’alcalde pedani d’El Saler, Enrique Dasí (PP); sembla que només s’oposa alguna persona vinculada la conselleria d’Infraestructures que té interessos privats en la zona. Les demandes veïnals s’han d’atendre, i s’ha de fer ja.

Ene 19

La ciutat dels barris i les pedanies

image

De què parlem quan fem referència a la descentralització de la ciutat? La meua idea de ciutat és aquella on la ciutadania se sent còmoda en el seu barri i no troba impediments per a moure’s d'un districte a un altre. Per a això, clar, cal tindre uns mitjans de transport que connecten bé tots els punts de la trama urbana, i que no passe com fins ara, que per a anar d'un barri a un altre, s'ha de passar la majoria de vegades per la plaça de l'Ajuntament (i/o per El Corte Inglés, com si hi haguera alguna vinculació entre els dos, per cert).

Encara que semble una paradoxa, descentralitzar vol dir unir. Unir amb millors connexions els barris, i alhora dotar-los de la suficient autonomia perquè els veïns i veïnes puguen prendre algunes de les decisions que ajuden a tindre un barri amb millors condicions. ¿O és que algú dubta, posem per cas, que els veïns de Benimàmet no saben quin model de parc volen per al seu barri? Este és un exemple ben clar i d'actualitat.

Descentralitzar també vol dir cuidar els nuclis històrics de la ciutat. I el plural que faig servir no és anecdòtic. València és una ciutat rica en història, i per això mateix té molts centres històrics: Campanar, Patraix, Benimaclet… Tots ells són patrimoni de tots els valencians, i tots han de mantindre unes condicions de vida dignes. Hi ha vida més enllà del Parterre: tots els barris necessiten, com a mínim, les mateixes condicions de neteja que té el centre de València, i unes zones verdes tractades amb el mateix respecte.

I encara que l'actual alcaldessa s'oblide de les pedanies, jo no ho faré. Les pedanies de València són vertaders pobles… però sense un Ajuntament que els done suport: ¿com és possible que coste més temps anar de Carpesa al centre de la ciutat, que anar de València a Castelló? ¿Com és possible que els dies festius l'autobús de l'EMT no entre en el nucli urbà d'El Palmar? I així en podríem fer centenars de preguntes sobre la situació d'abandó en què l'actual equip de govern ha deixat les pedanies de la ciutat.

Posem-li remei. #laValènciaQueVolem uneix barris i pedanies, les dota de les infraestructures necessàries i permet a la seua gent participar de les decisions que els afecten.

Posem-nos en marxa. Canviem de rumb ja a través de la participació en les primàries de Compromís https://compromis.net/primaries/

Ene 14

Una revisió del PGOU totalment innecessària i arbitrària

image

Quan es revisa un Pla General d'Ordenació Urbana es fa per algun motiu o motius importants. Quins són els motius que planteja l'equip de govern municipal per assolir esta tasca tant costosa de planificació en uns moments on la possibilitat de canvi de govern és una possibilitat real en les properes eleccions?

El primer objectiu fonamental és, segons afirmen, satisfer les necessitats d'habitatge dels valencians que viuen o, suposadament, viuran en la perspectiva de l'any 2030. Amb esta finalitat es pregunten: Quantes persones viuran a València en 2030? Arriben a la feliç conclusió que en 2030 serem 840.500 habitants. Com ho calculen? És difícil saber-ho si no acceptem com a punt de partida que els planificadors volen que València augmente de població sí o sí.

Però realment la ciutat de València està augmentant de població? La realitat és que no. Segons dades dels Anuaris estadístics municipals en els últims cinc anys, de 2009 a 2014, la població ha passat de 815.440 a 787.188 habitants. És a dir, ha disminuït en 28.252 habitants. Per tant, la tendència en els últims cinc anys no és, evidentment, d'augment sinó de disminució.

Si prenem dades a més llarg termini, en 1985, ara fa vint-i-nou anys, la població de València segons l'anuari estadístic fou de 787.278, els mateixos que tenim a final de 2014 (exactament 90 més en 1985 que ara en 2014). Es desprén d'esta dada la necessitat de fer plantejaments de creixement de la ciutat propers a zero si es volen adaptar les hipòtesis de treball a la realitat demogràfica de la ciutat, i no plantejar-se creixements que semblen totalment irreals però que tenen un objectiu clar: intentar demostrar la necessitat d'ocupar territori d'horta per a la construcció d'habitatges. La realitat és molt altra: ni creixem a curt termini (per a ser exactes decreixem), ni creixem a llarg termini. Per tant, no hi ha cap justificació demogràfica per a construir pisos nous.

La segona argumentació que utilitza este projecte per a justificar la necessitat d'ocupar nous territoris d'horta es basa en una enquesta feta en 2007 sobre la demanda d'habitatge (en ple boom econòmic i plena bombolla econòmica) els resultats de la qual s'extrapolen sense massa rubor per a justificar la construcció de 7.563 habitatges lliures i 9.511 habitatges protegits ocupant de forma irreversible unes 400 hectàrees d'horta amb la revisió del PGOU.

És totalment injustificable esta decisió que condemna a mort un altra part important d'horta. S'obliden, segons afirma el mateix document, que hi ha 38.375 habitatges pendents de construir en solars de l'anterior PGOU. Obliden també que a València hi ha 57.195 habitatges buits segons l'Anuari de 2014 del mateix ajuntament. A una mitjana de 2'4 persones per habitatge caben unes 230.000 persones més de les que hui vivim a la ciutat. Sense ocupar més horta podem viure en València un milió d'habitants. De veritat què fa falta ocupar més horta? En realitat no estan amagant el vertader motiu de la revisió, que no és altre que satisfer els interessos d'aquells que compraren terrenys per a especular i que ara necessiten rendabilitzar les seues inversions?

Però hi ha altres elements que indiquen els errors garrafals d'este planejament. En 2014 la demanda de lloguer ja va superar la demanda de compra de pisos; això demostra un canvi de comportament de la ciutadania provocat per la precarietat i pels canvis en el lloc de treball, així com per la dificultat d'abordar econòmicament la compra d'un habitatge. Es fa urgent plantejar-se d’una altra forma la política d'habitatge pensant més en el lloguer que en l’adquisició de pisos.

I si pensem en la compra d'habitatges cal observar una dada de fa pocs dies, procedent de l'Institut Nacional d’Estadística: al 2014 es van vendre de Nord a Sud de tot el territori valencià 2'6 habitatges usats, per cada habitatge nou. No serà l'hora de plantejar-se seriosament polítiques de rehabilitació i de posada en el mercat d'habitatges rehabilitats tant per a lloguer com per a compra deixant en pau el terreny d'horta que hauria de ser sagrada per a qualsevol persona que es considere valenciana?

Joan Ribó Canut

Ene 10

Dilluns que ve, 12 de gener, a les 19.30h de la vesprada, espere retrobar-me amb tots aquells que ho desitgeu a l’ Octubre CCC (C/Sant Ferran, 12, al centre de València). Estaré en companyia de Mónica Oltra, Enric Morera i de tots i totes vosaltres....

Dilluns que ve, 12 de gener, a les 19.30h de la vesprada, espere retrobar-me amb tots aquells que ho desitgeu a l’ Octubre CCC (C/Sant Ferran, 12, al centre de València). Estaré en companyia de Mónica Oltra, Enric Morera i de tots i totes vosaltres. L'objectiu és poder raonar en un ambient distés i tranquil sobre el model de ciutat que posarem en marxa a partir del mes de maig: #laValènciaQueVolem, una ciutat que ha d'estar en permanent diàleg amb la resta del País.

Espere que pugueu acompanyar-me!

Ene 08

Joan Ribó: el PGOU del PP a València és especulació -

El PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) que ha presentat l'alcaldessa del PP, Rita Barberà, és innecessari i només busca donar eixida als especuladors que volen, de nou, mossegar l'horta per a construir, construir i construir… El ritme de població de la ciutat no creix des de fa anys i, en tot cas, amb les vivendes buides i d'aquelles que es podrien rehabilitar n'hi hauria prou si féra falta ampliar el parc d'habitatges de la ciutat.

Vos deixe el vídeo de la meua última intervenció en el Ple de l'Ajuntament al voltant d'este assumpte; només heu de clicar sobre el titular. Crec que cal contestar algunes preguntes de forma ben clara.

Ene 05

No esperem als reis d'Orient… regalem-nos un Ajuntament responsable!

image

La cavalcada de Reis de hui, malauradament, no ens durà per a demà un govern municipal just, transparent i amb bones orelles per a escoltar als veïns i veïnes d'esta ciutat.

Tampoc els durà als venedors del Mercat Central, i a tots els valencians en general, el promés aparcament de la plaça de Bruges. La incapacitat manifesta de l'alcaldessa Barberà per a arribar a un acord amb la Generalitat, ha retardat una infraestructura fonamental per a la revitalització del centre… i això que ja està feta! El pàrquing ja està construït, ha costat 11 milions d'euros (poca broma!) i només falta adequar el seu accés per a posar-lo en marxa. Però no. Haurem d'esperar a un canvi de govern municipal per a vore'l fet una realitat.

I això per no parlar d'una altra infraestructura a mitjan fer, que és paradigmàtica de com s'han fet les coses en esta ciutat: la Línia T2 del metro. A la mateixa plaça de Bruges està construïda la seua estació, sí… però no està connectada amb res! Una estació que ha costat 27 milions d'euros sense que existisca encara ni el projecte de connnexió entre el Pont de Fusta i el carrer de Xàtiva… En estat ciutat, durant més de 20 anys s'han gastat els milions alegrement, a base de grans proclames i escaparates que no milloren el dia a dia de les persones.

#laValènciaQueVolem ha de gastar els diners públics de manera raonada i justificada. La ciutadania vol uns governants que es cuiden de no malbaratar ni un cèntim; perquè amb els diners de tots no es juga.

Ene 03

València es mou!

image

El segle XIX va ser el del ferrocarril.

El segle XX el del cotxe.

El segle XXI ha de ser el de la mobilitat sostenible.

Anar en bici, a peu, en bus, en metro, en tramvia… Tenim la gran sort de viure en una ciutat que té unes condicions més que òptimes per a aparcar els cotxes i apostar per sistemes de transport alternatius: d'eixos que al final t'ixen més barats, més fàcils d'estacionar i que no són contaminants.

Com podem millorar la nostra mobilitat urbana?

En primer lloc cal establir ja una targeta única que incloga l'abonament del metro, el tramvia, l'autobús, el Valenbisi, el MetrOrbital, els transports metropolitans… i també el servei de rodalida de Renfe! Si això ja passa en altres ciutats, per què ací no? Es tracta de voluntat política.

En altres ciutats també contribueix el govern de l'Estat a costejar el transport públic. Així ocorre a Madrid i Barcelona. Un any més, el PP s'ha oblidat de finançar el transport públic valencià en els Pressupostos Generals de l'Estat, en una àrea metropolitana amb vora milió i mig de persones.

Els carrils-bici, malgrat els pegats electoralistes d'última hora, encara estan desconnectats… Fa por circular en bici per les grans vies! Això per no parlarm de l'Anell Ciclista “presentat en societat” pel PP però no pressupostat. Prou propaganda i més fets.

També apostem per la prioritat semafòrica per als tramvies. Fa anys un conseller em confessà que no s'havia instal·lat perquè l'Ajuntament del PP no el volia… De la mateixa manera volem un carril-bus eficaç

Les propostes de Compromís no s'acaben ací. Tenim les idees clares, i també tenim present que les durem a terme preguntant a la ciutadania. Fent-la participar.

Perquè la #laValènciaQueVolem es mou de manera neta, segura, ràpida i sostenible.

Participa del canvi. Fes-ho possible amb nosaltres. https://compromis.net/primaries/

Ene 02

Bon 2015! L'any que farem possible #laValènciaQueVolem

image

Vull desitjar-vos un bon 2015. L'entrada d'any, eixe moment dolç en què tot és possible perquè ens marquem les millors metes, em serveix per a comprometre’m amb tots vosaltres per continuar denunciant la València grisa que ens volen imposar, però sobretot per posar en valor les idees que tenim en Compromís per a configurar una ciutat orgullosa amb el que és i preparada per al segle XXI.

Un dels meus primers pensaments de l'any està amb els veïns i veïnes del Cabanyal. Perquè el model de ciutat del segle XIX era aquell que destruïa per a imposar grans vies, però la València del segle XXI ha de ser aquella que cuida del seu patrimoni. Al món hi ha moltes ciutats amb avingudes àmplies, i està molt bé que n'hi haja a Vancouver, Sidney o Berlín… però cap d'eixes ciutats té un front marítim com el nostre: el Cabanyal, el Canyamelar, el Grau formen part de la identitat d'esta ciutat. És únic i irrepetible; és nostre.

#laValènciaQueVolem rehabilita, no destrueix.

#laValènciaQueVolem protegeix els seus nuclis urbans en el segle XXI.

#laValènciaQueVolem estima el Cabanyal.

Dic 29

Els luxes de la governanta

image

7.600€ en regals de luxe per a Rita Barberà. És la democràcia que entén. Una institució pública com és Fira València, que ella mateixa presideix, li regalava bossos de Loewe, Carolina Herrera, Bulgari, joies d'Hermès, vals per a gastar en grans superfícies comercials… a Barberà li agraden els luxes cars, i això no seria cap problema si se'ls pagara ella, però la Fiscalia Anticorrupció la investiga perquè segons sembla li'ls hem pagat tots i totes els valencians, amb la nostra contribució a la caixa comuna…

La cosa era tan descarada, que a algú li va fer vergonya, i va decidir entregar eixos regalets en un cotxe, d'amagades; alguna cosa sospitarien sobre la legalitat del que estaven fent!

Des de Compromís hem demanat mitja dotzena de vegades que es destituïra Alberto Català com a director de Fira València, però a la senyora presidenta de l'entitat, Rita Barberà Nolla, no li agradava la idea. Potser ara entenem per què.

(El titular que serveix d'imatge és d'El Mundo)